Escàs i la cabanera.
La ruta de la Cabanera. Escàs fou el primer llit de la ramada pallaresa direcció a l’Urgell. Els habitants allotjaven pastors i ramats. A canvi s'aprofitava per bogar els camps. Una branca de la ramada pallaresa començava a Alós d'Isil i anava recollint els ramats fins arribar a Espot. D’Espot per la Creu de l’Aixol, per Camp Maió i fins a Escàs. L’altra branca venia de Llavorsí i recollia els ramats de les valls Cardós i Farrera fins el Serrat de Posa i cap a Escàs.
(Segons l’estadística realitzada per l’enginyer secretari Don Eusebio Martí Lamich aquesta ruta ramadera té una amplada mitja de 78 metres)
Fou tanta la importància de la cabanera per la població que fins i tot l’únic ball tradicional de la població que se’n coneix va estretament lligat. És el ball dels Calçots, que fou conseqüència de l’estada dels pastors a les terres fondes. Els pastors, que passaven l’hivern a les valls, van dur un ball que el poble d’Escàs el va conservar fins ben entrat el 1900. Només calia el so de la gralla, els flabiols, els pastors i les minyones.
Lletra del ball dels calçots
“Les calçots traïdors,
diu que no volen, diu que no troben,
les calçots traïdors;
diu que no troben balladors.
Ara ballen, ara ballen,
ara ballen ells tots sols.
Les calçots són uns dimonis,
les calçots són uns traïdors;
ara ballen, ara ballen,
ara ballen ells tots sols.
Les calçots traïdors,
diu que no volen, diu que no troben,
les calçots traïdors;
diu que no volen balladors.
L’any vinent no hi haurà festa,
si no ballen ells tots dos.
Les calçots són uns golaires,
s’han menjat ells les calçots.
Lo vi bo de la pitxella
s’han begut les dos tots sols.
Les calçots traïdors
diu que no volen, diu que no troben,
les calçots traïdors
diu que no volen balladors”
Malnoms del poble d'Escàs.
"Afumats". Per la negror de les seves cases. De tant cremar pinata de pi verd, se'ls afumen fins els "festeiadors" de les sales.
"Escassuts, pocs i malavinguts!, feu treballar les dones, per que no teniu ni rucs!"
Podeu trobar més informació a:
CAMP, JOAN (1987). Alt Pallars. Esglésies, ermites i pistes de muntanya. Barcelona: Club Excursionista Pirenaic.
JOAN LLUÍS (1967). El Meu Pallars. Volum III. Barcelona: Ed. Barcino.
DR.FRITZ KRÜGER. Los altos Pirineus.
LLOCS D'INTERÈS D'ESCÀS I DEL SEU ENTORN.