Llocs d’interès d'Escàs:
- Cap Pelat. Restes d’un antic molí fariner just a l’inici del riu de Sant Antoni (on s’ajunten el barranc de Caregue i el riu de Rialbo)
- El forn. Espai adaptat com a local social del poble que guarda perfectament la forma de l'antic forn de pa.
- Església de Santa Coloma. D'estil popular, planta rectangular i campanar vuitantat.Porta d’entrada en arc de mig punt i rosassa per damunt.
- Plaça de l'església. Davant de l'església
- El cementiri. Fora del nucli i a la part alta. Queden restes que fa pensar que hi havia hagut una església al voltant del cementiri.
- La Font. Antigament fou un punt estratègic, per fer la bogada i rentar la llana (també al riu). Ssubministrava aigua a la població i fou abeurador dels animals i punt de reunió dels habitants. (Actualment en dessús i en fase de restauració)
- Els carrers. El carrer principal ens mostra la pendent i els diferents nivells de la gran penya . Al carrer principal s’hi pot entrar per:
.El caps del poble o plaça de l’església. .El castell, pas estret que recorda castell d’Escàs.
.El postal, passadís subterrani que manifesta la manca d’espai.
.El sols del poble, direcció a la plaça Major.
Llocs d’interès de l'entorn d'Escàs:
-Camins a pobles.
. Escàs - Sorre. Pel pont de Cap Pelat i pel pont d el riu de Rialbo. És d’interès les restes del molí fariner i la diferència geomorfològica entre el barranc de Caregue (llosa) i el riu d’En Rialbo (granit que ve de la zona de la Mainera).
. Escàs - Caregue. D’Escàs a Cap Pelat i direcció a Caregue. Aquest camí es va realitzar per facilitar l'accés de Caregue i al molí de Sall. Es pot fer ruta circular i tornar pel camí de la forestal. En destaquen les saleres (punts per donar sal el bestiar) i els canvis de vegetació.
. Escàs - Altron. Pel camí de la cabanera. Paral·lel al riu de Sant Antoni fins el molí de Sall i d’allí seguint el camí que segueix el riu de Pamano fins Altron.
.
Escàs - Surp - Rodés pel Serrat de Cortinos. A l'alçada del Serrat hi ha l’escletxa dels Encantats. Gran cova que serví d’amagatall en època de guerra. En referència a la cova, hi ha una dita que diu: "si tires una pedra a l'escletxa va a parar a Sall". Per sobre del camí queda el Serrat de Cortinos d'on es comenta que fou lloc de danses de bruixes les nits de cap d'any. (Recordar que santa Coloma és per cap d’any i és protectora de malefisis).
- Ruta de la Cabanera. Escàs fou el primer llit de la ramada pallaresa direcció a l’Urgell. Els habitants allotjaven pastors i ramats. A canvi s'aprofitava per bogar els camps. Una branca de la ramada pallaresa començava a Alós d'Isil i anava recollint els ramats fins arribar a Espot. D’Espot per la Creu de l’Aixol, per Camp Maió i fins a Escàs. L’altra branca venia de Llavorsí i recollia els ramats de les valls Cardós i Farrera fins el Serrat de Posa i cap a Escàs. (Segons l’estadística realitzada per l’ingenier secretari Don Eusebio Martí Lamich aquesta ruta ramadera té una amplada mitja de 78 metres).
Serrat de Posa. Aquest itinerari cobreix els prats de dall que marquen la frontera amb el bosc. S'hi localitzaven un seguit de bordes disperses. Actualment l'única borda que queda en peu és la borda de Peró, la resta, gairebé no s'aprecien.
El serrat de Posa és un gran mirador de la Vall d'Àssua. No hi ha cap poble de la vall i part del batlliu que no sigui visible des d’aquest punt. Al seu davant queda la Serra de Rei, que va des del barranc d'Ancs fins el Montsent de Pallars, el Coll d'Entremons i el pic Roio.
També podem destacar del petit nucli d'Escàs la diversitat de flora i fauna, les cabanes de pastor, els cornassos, els camins, les diferències entre un costat de la Vall d'Àssua i altra, l'esforç humà en les infraestructures del poble (portada de l’aigua, camins, ...) i altres.
Els cornassos. Coves naturals dins les grans penyes que servien de refugi en l’activitat tradicional. Albergava pastors i ramats en dies de mal temps i alhora protegia de llops i altres amenaces. Algun dels cornassos més destacats, el de Sobrevinyos, el forat del Llop, el de Cortinos i el de Sall.
Podeu trobar més informació a:
CAMP, JOAN (1987). Alt Pallars. Esglésies, ermites i pistes de muntanya. Barcelona: Club Excursionista Pirenaic.
JOAN LLUÍS (1967). El Meu Pallars. Volum III. Barcelona: Ed. Barcino.
DR.FRITZ KRÜGER. Los altos Pirineus.
LA RUTA DE LA CABANERA i EL BALL DELS CALÇOTS.
Imatges del poble d'Escàs i el seu entorn.
Diverses vistes del nucli d'Escàs.
Algunes d'elles extretes del llibre "La Vall d'Àssua.
Porta del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici."