Rodés, a 1.091 m d'altitud sobre la riba dreta de la Noguera Pallaresa, amb només 16 habitants disseminats el juny del 2007 (23 h. el 1970, 9 h. el 1981, 10 h. el 1991 i 6 h. el 2000), grup de cases presidit per l'església parroquial de Sant Andreu, edifici de pedra amb un campanar de torre quadrada substituït per un de nou d'espadanya.
Dins l'antic terme del castell de Rodés hi ha les restes del monestir d'Oveix, antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d'Obeix) propera al riu, al lloc anomenat en els documents Insitil, fundada en temps probablement de Lluís el Piadós (Lotari li concedí un privilegi d'immunitat i confirmació de béns el 834). El 868 es fusionà amb l'abadia de Sant Pere de les Maleses, però a la fi del segle X ja se n'havia separat i fou pres pels comtes de Pallars, que restituïren els seus béns davant el bisbe Ermengol el 1010. Encomanat a mitjan segle XI als bisbes d'Urgell, el 1100 fou unit a Gerri de la Sal i continuà com a filial d'aquest monestir fins al segle XV (el títol d'abat, només nominal, perdurà fins poc després del 1312). Les restes de l'església són molt escasses.
Informació de la Gran Enciclopèdia Catalana.
A 
B 
C 
D 
E 
F
A.-
Rodés vist des
de la carretera de Roní i Portainé.
B.- Rodés vist des
del camí de les bordes de Botella. Estiu del 2000.
C.- Vista de l'entrada per carretera a Rodés.
D.- Campanar d'espadanya.
E.- Interior església de sant Andreu de Rodés.
F.- Monestir d'Oveix (octubre 2006)
