Situació
"... Passat el serrat apareix Roní arrapat a la terra, talment una aranya immòbil al centre del seu aranyer. Diversos camins hi aflueixen per direccions distintes, com si la suposada aranya hagués volgut assegurar bé el caseriu lligan-lo per tots els indrets delf ort pendís de la muntanya..." (Joan Lluís)
Roní, situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, riu que domina des del seu emplaçament, i aigua avall de la confluència amb el Romadriu. La seva situació permet gaudir d'una bona panoràmica sobre el riu Noguera Pallaresa, el poble de Rodés i el de Sant Romà de Tavèrnoles, avui en dia despoblat. Per arribar-hi cal agafar la carretera C-13 de Rialp a Llavorsí i passat el pont de Pedra hi ha el trencall que mena cap a Roní i cap a l'estació d'esquí de Port Ainé.
El poble
".... el balcons que pengen de les seves façanes són plenes de testos florits, els horts verdegen al temps, les cabres pasturen per les vores del poble..." (Joan Obiols)
El nucli de Roní és un petit poble de muntanya de la comarca del Pallars Sobirà. La construcció de les seves cases està feta amb els materials de construcció tradicionals de les zones pirinenques (fusta i pedra); els carrers i les places han estat poc modificats i respecten el seu antic traçat.
La població
"... I tot seguit s'assabenta que no tot és cantar i xiular per als "matabedolls" (el malmon assignat als de Roní no és gratuït els ve donat per l'abundància de bedolls que tenen al seu terme i per l'ús que durant moltes generacions en van fer els seus homes per fer cartres, beçulls i escampes ..." (Joan Obiols)
Com tots els pobles de muntanya, en els últims ciquanta anys la població ha dismunuït considerablement, fins arribar als 57 habitats d'avui en dia. Malgrat tot, Roní és el nucli del municipi de Rialp amb més habitants, propiciat segurament per la proximitat de l'estació d'esquí de Port Ainé, l'increment dels serveis turístics (restaurant, casa de pagès i allotjaments rurals independents), la rehabilitació i construcció de segones residències. Fins a la meitat del segle passat l'activitat econòmica es basava en el cultiu de la terra, la cria de bestiar i l'aprofitament forestal. Com a tret curiós podem dir que la gent del poble, en temps de lleure i com a complement a l'activat agrícola i ramadera, es dedicava a fer "escampes de bedoll" (escombres), cartres, cartrons, coves i paners, molt apreciats per tota la comarca. Eren molt famosos també els fesols (gastronomia) de Roní.
L'església de Sant Cristòfol i l'ermita de Sant Miquel de Roní
L'església té un massís campanar quadrat que li fa de façana i que per les proporcions i la solidesa sembla més una torre de defensa que no un campanar. L'entrada a l'església es fa per la base del campanar. Avui en dia el seu estat de conservació és molt dolent. S'hi celebra missa una vegada al mes i depèn de la parròquia de Rialp. La Festa Major se celebra el segon cap de setmana de juliol i la seva patrona és la Mare de Déu del Roser.
L'ermita de Sant Miquel té dedicat un petit oratori a la sortida del poble, obert per davant i amb una creu de fusta. La capella, que forma una mena de porxo, permet refugiar-s'hi en cas de mal temps. L'aplec de Sant Miquel té lloc el 8 de maig i és la festa petita. Aquest aplec ha estat molt important i tradicional per a la gent de Roní. A més d'aquesta festa, en altres temps se celebrava festa per Sant Antoni, la Candelera, Sant Blai i també es feia la benedicció del terme.
Podeu trobar més informació a:
CAMP, JOAN (1987). Alt Pallars. Esglésies, ermites i pistes de muntanya. Barcelona: Club Excursionista Pirenaic.
OBIOLS, JOAN (1995). Nits de taverna. Tremp: Garsineu Edicions, pàg. 325-327.
JOAN LLUÍS (1967). El Meu Pallars. Volum III. Barcelona: Ed. Barcino.
IMATGES i SERVEIS DEL POBLE DE RONÍ