ENTREGA DE PREMIS DE LA 5a EDICIÓ DEL CONCURS DE MICROCONTES. Celebració del Dia de les Dones

REFLEXIONS DELS RELATS GUANYADORS:

ENTRE LES MANS

En aquest treball es reivindica el paper de la dona i se li fa un homenatge. També està confegit amb frases curtes que fan que sembli una poesia, sobretot cap al final, en què les mans cobren un marcat protagonisme.

El començament sembla de postal: una imatge de primavera però que emmarca una dona que es troba a la tardor de la seva vida. I se’ns revelen els seus pensament i sentiments, a través de la contemplació d’unes mans molt viscudes: sabrem que han treballat dur que han estimat molt, que ho han resistit tot, que han FET moltes coses, perquè les dones, no s’ha d’oblidar, sempre han sigut el pal de paller de la família i la societat...En definitiva, hi trobem unes mans de dona gran que mostren la FORÇA I VALENTIA de les dones de MUNTANYA. Gràcies per compartir-ho!!!

DONA REIVINDICATIVA

Dos personatges, una home i una dona, que mantenen un diàleg amb frases curtes, però punyents. Si en el treball guanyador de la categoria escolar hi apareix la violència física contra les dones, en aquest s’hi veu clarament la psicològica, aquella que no deixa blaus a la pell de la víctima, però que la converteix en INVISIBLE. Quan no es valora, no s’escolta, quan s’humilia no tan sols al carrer sinó també en l’àmbit de la llar, en definitiva, quan no es respecta l’altra persona perquè se la vol controlar, també hem de parlar de violència. I és això el que llegireu en aquest treball de frases trepidants, al final del qual ens reneix l’esperança. Com bé diu el títol, cal CANVIAR moltes coses, tant les dones com els homes, i és una tasca individual però també col·lectiva, des de casa, l’escola, el món laboral...tenim molts deures a fer per garantir el total respecte a les dones.

EL 28 DE FEBRER DE L'ANY 1909

En aquest conte s’hi poden veure unes quantes injustícies: el maltractament físic cap a les dones, el fet que no les deixessin ni anar a l’escola i també la diferent remuneració que rebien quan treballaven, sempre havien de cobrar menys que els homes, si és que podien fer-ho. Al títol hi surt un any, el 1909, que ara pot semblar molt llunyà, però a dia d’avui, al 2026, si mirem les notícies, hi trobarem dones mortes per la seva parella (el que en diuen violència de gènere), nenes que no poden anar a l’escola i no tenen accés a la cultura (com fan els talibans a l’Afganistan) i també estudis que demostren que la bretxa salarial existeix encara avui. Així doncs, com a societat tenim molta feina a fer i escrits com el que premiem avui ens ho recorden. Gràcies per fer-ho i moltes felicitats!

S’ha acabat

Aquest relat està protagonitzat per la Maria, una mare molt treballadora, però que estava cansada de fer-ho tot i que el seu marit no fes res. Ella es rebel·la i intenta canviar-ho i no serà fàcil perquè a més els temps són durs, li tocarà viure la guerra civil i les coses que hi passaran la posaran trista. Però al final de la seva aventura arriba a Rialp i coneix la Flora Cadena, una dona que també s’havia mobilitzat per canviar el paper de les dones a la societat. Que en són d’importants, les aliances entre les dones! Hi ha qui diu que si al món manessin les dones tot aniria millor...potser sí que si als Estats Units hi tinguessin manant una dona el món no estaria com està...

La Maria que salva els animals

En aquest treball, que està molt ben escrit, la protagonista és la Maria, una noia que s’assembla a la famosa Jane Goodall, la científica que va estar estudiant i vivint amb els ximpanzés a l’Àfrica. La Maria també és una gran cuidadora, que ajuda els animals de la sabana: cura un guepard, un ximpanzé i un lleó, que li tornaran el favor quan es troba amb un grup de hienes que se la volen menjar. És una dona valenta, amb molts bons sentiments, dues qualitats que són molt importants. Les dones sempre som vistes com a cuidadores i no es pot negar que ho som, però també som molt coratjoses i resolutives, i res no ens fa por. Gràcies!

Resum dels relats escrits pels alumnes de l'escola:

“Els jurats del premi us volem dir que ens ha agradat molt llegir les vostres històries, que estan plenes de sorpreses. El motiu, com els altres anys, és celebrar i fer visibles les dones i les seves accions.

En el cas dels més petits,  s’ha de dir que  hi ha qui no ha escrit gaire, però ens han regalat uns dibuixos molt bonics: ens parlen de les dones i les flors, d’animals com el Floki i el Rocky, que sempre acompanyen les aventures dels nens i nenes. En la resta de treballs, les nenes i dones dels relats tenen diferents ocupacions: una, l’Amàlia, serà mossa d’esquadra, una altra és una científica que aconseguirà trobar la cura del càncer, la Laura serà pintora, la Bena, la Clàudia i la Mireia són salvadores, perquè tenen aventures al mar i aconsegueixen que ningú prengui mal. Són unes protagonistes intel·ligents, creatives, però sobretot són fortes i valentes, com és el cas de la Pepita i també de la Flora Cadena, que no es volen quedar a casa a rentar la roba, escombrar...i que no els fa por ni anar a parlar amb els governants del país! I les més valentes de totes són la Clara i la seva mare, que hauran de marxar de casa perquè el pare no les tracta bé i són capaces de marxar i recomençar en un altre lloc. Moltes gràcies per haver-los escrit! “

En alguns dels treballs dels més grans de l’escola s’hi pot veure la preocupació de les nenes i dones per no poder arribar a fer realitat els seus somnis perquè el masclisme els ho impedeix: la Maria no pot jugar a hoquei, la Júlia i la Maria volen obrir una botiga i no les deixen treballar, la Sara sí que ho pot fer, però només li paguen la meitat que als seus companys. És tot molt injust...Hi ha qui viatja: la Carmen i el Manuel, al Pakistan; una colla de gossos de Rialp passaran per la Xina tot buscant un col·legi (i mentre ho fan trobaran el Lamine Yamal); a una altra protagonista, la Lola no la deixen anar a l’escola, i a la Marina, no li permeten ser mestra...què passa amb les escoles? Deu ser que per a segons qui, són perilloses, potser és perquè ens fan persones més intel·ligents, que pensen i decideixen, per això no ens hi deuen voler...Penseu que estudiar és un dret i que no ens el poden negar, tothom ha de poder anar a escola a aprendre  i a viure-hi aventures, com la de la Lis, que sempre es recorden. I parlant de drets, un dels escrits era diferent, s’assemblava més a un assaig que no a un conte, i parlava de drets assolits i drets aconseguits, i del difícil que es fa mantenir-los. I això us tocarà a vosaltres, us haureu esforçar per aconseguir-ne més i arribar a una veritable igualtat de gènere. Aprofiteu aquests anys d’escola, i estigueu-ne sempre agraïts, com agraïts estem els membres del jurat d’haver-vos pogut escoltar!"